GLOBAL - blog de ruth gumbau

Thursday, November 29, 2007

Leuven

Namsestraat, Grote Markt, Justus Lipsius, Alma, Arenberg, De professor... si heu viscut a Leuven són noms que us sonaran sens dubte. Són noms de carrers, places, cafès, barris, etc.

Jo hi vaig viure al meu erasmus, entre el setembre del 99 i el febrer del 2000. El primer que vag veure, l'estació de tren. I com a qualsevol ciutat, lletja i depriment. Però allà, agafant un bus per anar al centre... uff! hi va aparèixer l'ajuntament, una de les obres barroques més boniques que he vist.

I a partir d'aquí, la recerca de pis, les 3 nits dormint quasi gratis a un convent que feia por, l'arribada a la residència, les bicis, les classes, els pc's llogats que vam portar en un carret de la compra, les festes, la tarda servint croque-monsieurs i gluhwijn (pronunciat "glugüein", vi calent), les lliçons d'holandès, el company de residència que volia que li cosíssim la mà quan se la va tallar i que ens deixava monedes a la nevera quan ens agafava menjar, els amics que vam fer les amigues amb què hi vaig anar i que es van convertir en germanes... un munt de records.
Ara fa molt que no hi pensava, però trastejant per google earth, hi he anat a petar. M'he trobat fotos amb el panoramio de gent que hi ha estat i les ha enviades (no hi havia càmeres digitals quan jo hi vaig ser) i són les que us he posat en aquest post. Una cosa curiosa de google earth és que hi ha una recreació en 3D de l'Alma 3, que no és res més que un dels restaurants universitaris, en concret, el que tenia al campus esportiu, que és on vivíem. Si t'atanses a l'edifici en 3D fins i tot hi pots entrar!

Aquestés el campus, un d'aquests edificis era la meva residència, mab portes de pissarra on deixaves els missatges i amb contrassenyes en forma de combinacions de tons de timbres, per saber qui havia d'anar a obrir la porta (el meu era ring-ring-ring-riiiiing)

Aquí hi ha més fotos de Leuven, val la pena visitar-la!

Labels: personal, places, tech

ruth at 1:14 AM

15comments

Wednesday, November 28, 2007

La de les Botifarres

Al blog del versió Rac1 (sí, últimament quasi només escolto rac1), hi ha un link interessant; divertit, si més no. Hi poses el teu nom i te'l "tradueix" dient-te com seria "a pagès".
Segons ell, la Vicenta de les Botifarres (jo), estic amb en Casimir de Can Bimba (àlex)!
juajua. Proveu el vostre, plis!! I publiqueu-lo aquí!
Ah! Mon pare és en Romeu de les Botifarres i ma mare, na Francesca de Can Mercader. I els pares de l'alex; perdó, d'en Casimir són en Tonet de Can Bimba i na Carmeta de Cal Practicant.

Labels: freak

ruth at 12:30 AM

8comments

Monday, November 26, 2007

Diàlegs Impossibles 9

11- SITUACIÓ. Al programa "El món a Rac1", aquest matí. Basté entrevista David Bustamante, qui -per un cop- no plora i em sorprèn ja, de bon començament amb un Bon Dia i Moltes Gràcies. L'any i mig que va viure a Barcelona fa que pugui "xapurrejar" el català i que l'entengui.

-Jordi Basté: Bustamante ha vingut a presentar-nos el seu nou treball "al filo de la irrealidad".
-David Bustamante: Sí! a que no sabrías cómo decirlo en catalán?
-JB: doncs ara així, m'agafes que...
-DB: es que ayer en la rueda de prensa tampoco lo sabía nadie.
-JB: ja, deixa'm pensar...
-DB: ahora te voy a matar. Ya verás... "Al caient de la irrealitat"
-JB: "Al caient de la irrealitat" ?!??!?!?! I com ho saps tu això??

Labels: diàlegs impossibles, freak, journalism, music, radio

ruth at 3:04 PM

26comments

Friday, November 23, 2007

Periodistes i Publicitat

Hi ha tantes coses que m'indignen en el periodisme! A saber:

-la cope: l'altre dia alguns companys meus se sorprenien quan vaig dir que MAI treballaria per la cope. Algú que insulta els catalans (jo, la meva família, els meus amics...) diàriament... no podria treballar per ells. I no em serveix "si els teus fills es morissin de gana". Perquè aleshores tornaria a fer d'hostessa o provaria de dependenta, que si ma mare ho fa, és que és una professió molt noble (ma mare seria capaç de vendre un polo de ralph lauren al capo dels okupes de bcn, però la seva supereficàcia com a venedora és un altre tema).

-que un home hagi matat la seva exparella perquè li va dir que no es casaria amb ell al diario de patricia. Fins a quin punt creieu que és responsable el programa?

-last but not least. Que els periodistes facin publicitat. No puc amb això! I no perquè ho digui el codi deontològic (que també) sinó perquè ho trobo poc ètic i reprobable. Diferent és per exemple un programa de ràdio en què et toqui (per nassos) parlar del teu patrocinador. No sponsor, no programme, so... Em refereixo, sobretot, a les estrelletes que fan anuncis per la tele. L'ultim que he vist avui és l'Albert Om, amb Gas Natural. I ell encara! perquè el que fa és un magazín però presentadors d'informatius com la Barceló (feia iogurts), la Griso (no recordo què feia) o el matías i el ditxós ING... ho trobo fatal. Juguen brut, són líders d'opinió i el que ells diguin, per a moltes persones vaa missa. Tot i que se'ls pot girar en contra. Jo crec que perden credibilitat. I consti que no critico a les agències de publicitat per contractar-los. Millor per elles. Són els periodistes que haurien de ser una mica més responsables. No creieu?

Labels: journalism

ruth at 12:34 AM

16comments

Thursday, November 22, 2007

Diàlegs Impossibles 8

10- SITUACIÓ: Parada d'autobús del c. Mallorca, esperant el bus per anar a la feina. Us he de posar en antecedents: tinc com un imant per les senyores grans que esperen el bus, aproximadament un cop al mes hi ha una dona que m'explica la seva vida. I, estranyament, cap d'elles veu que porto els auriculars posats! Però jo sempre miro de ser amable.

-Senyora Gran: Pues sí que tarda el autobús, hay que ver.

(em trec un auricular)
-Ruth: Pues sí, pues sí.
(em poso l'auricular)

-SG: A lo mejor aún dura la huelga.

(em trec un auricular)
-Ruth: No no, era sólo ayer.
(em poso l'auricular)

-SG. ah, es que como tarda tanto...

(em trec un auricular)
-Ruth: No no, se acababa ayer a las 4 de la tarde.
(ja no em poso l'auricular pq veig que la senyora té ganes de xerrera).

-SG: qué mal van los transportes. Como el tren!
-R: si, si, es verdad.
-SG: porque ayer por la noche, que no tenía nada que hacer, cuando ya estaba en casa (crec que inclús aquí m'ha explicat què va sopar), me puse a leer el diario este de barcelona, el metro, y decía que aún no se venden los billetes de tren por adelantado para las fechas de navidad. Y claro! La gente está esperando para irse a su pueblo!
-R: ah, pues no lo sabía (així com tallant la conversa una mica però educadament).
-SG: claro, tú eres joven, trabajas, vas cansada, vaya! que no tienes tiempo de enterarte de las noticias.
...
ejem.
...
i en el moment què dubto què li dic, apareix (miraculosament) una (altra) senyora gran i aquesta amb crosses. SÍ! la meva oportunitat d'aixecar-me i cedir-li el lloc.

(em poso l'auricular i continuo amb el basté)

Labels: diàlegs impossibles, freak, journalism, personal

ruth at 11:55 PM

3comments

Wednesday, November 21, 2007

Navidad en la calle

Vaya tela con mis vecinitos, que han puesto la cursilada esta de los ángeles (más una figura indescifrable a lo princesa amidala, d'star wars) en uno de los parterres que tengo en frente de casa. En medio de la calle!!
Els hi dono 3 dies abans que s'hi atansi un gos i pixi a sobre. O els meus veïns són molt hippis o... no sé! Perdoneu la qualitat de la foto, està feta amb lo mòbil.

Labels: bcn, freak, photo

ruth at 12:48 AM

7comments

Monday, November 12, 2007

La redacció

He agafat del blog del roger una foto que li va fer l'altre dia a la redacció de la xarxa. La volia publicar perquè veièssiu on treballo. Sobretot per als d'Andorra; ja que us vaig abandonar... almenys que veieu que estic bé!
El verd és el color corporariu, es nota, oi? Hi estic a gust, la veritat. La foto la va fer el roger un dia a les tantes després del rodatge, per això no hi ha ningú. Ah! El dept. d'esports estem al fons de tot de la foto. petitets, petitets...

Labels: friends, journalism, personal, work

ruth at 9:41 PM

10comments

Sunday, November 11, 2007

Grafologia

A veure, acabo de veure Medium, a Cuatro, i per primer cop m'he enganxat al Cuarto Milenio, de l'Iker Jiménez, ese GRAN vendedor de humo.
Per UN cop, toquen un tema interessant, la grafologia. Per influència del meu pare m'apassionen aquests temes, psicologia, grafologia, etc. Per molt que ho intenti l'iker, això és ciència, no fenomen paranormal, així que no entenc perquè il·lustren el tema amb música de fons rotllo por.
Anyway, com que els convidat són especiaistes grafològics, doncs m'enganxo. I per començar... splash!! bufetada a la cara. Resulta que comencen amb cartes de dos assassins, Tony King i Charles Manson (gens mediàtics, per cert). I res, resulta que els "rabitos" de les "g", "y", "j", etc són desmesuradaments llargs i amples. Com els meus. I es veu que és fatal, los sentidos desmesurados, agressivitat, també sexual... (!!!). I per si això no fos poc resulta que les "M" majúscules punxagudes em fan poc menys que un monstre. Soy una verdadera bruja!!!
Sort que la meva cunyada Esther també s'ha sentit identificada en cuanto a maldad se refiere.
Espero que els trets aïllats no comptin. Qué fuerte. El que sí que és cert és que cada cop escrivim menys coses. Amb boli, vull dir; associo més la meva lletra a verdana, arial o times, que no pas a la que surt del meu puny.

Labels: freak, personal, words

ruth at 11:45 PM

13comments

ruth gumbau

GLOBAL és una proposta per coneixe'ns millor. to suggest things & thoughts. para no dejar escapar una idea. for us. GLOBAL is art, son fotos, és música, son palabras, experiences. clicad sobre "comments" and let me know. un espai de bon ambient. el mejor. not a single bad word. graci@s p@r participar. thanx for being here.

bloggers

Media Links

Marketing, Ad & PR links