De petita em van explicar que les revolucions es fan des de fora (del poder) i les reformes, des de dintre. M’explico: quan un govern decideix modificar una llei, això és reformar. Mentre que quan és el poble qui aconsegueix modificar un text legal, a això se l’anomena revolució. Per què explico això? Doncs per les paraules de la tercera tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, en què es considerava una anti-sistema. Com es pot ser una anti-sistema participant en ell? Amb més raó has de creure en el sistema quan hi ets a dins, ja que és lamanera de fer canviar les coses. Perquè per definició això és una paradoxa.

No és que vulgui comparar la política amb els concursos de bellesa, però les paraules d’Imma Mayol em recorden al que ha passat amb Miss Cantàbria. Resumint: noia moníssima es presenta a Miss Cantàbria però s’oblida d’un petit detall: explicar a l’organització que és mare d’un nen. Total, li donen el premi i quan els organitzadors s’assabenten que la noia té un fill, la destronen. Immoral? Masclista? Problament sí i sí. Però... se li hauria acudit rebutjar presentar-se a Miss a canvi de fer la bona obra social i antimasclista que ara abandera? -això hauria estat revolució-. Probablement no. I si no s’haguessin assabentat... hauria sortit ella espontàniament a dir “ah! Us he pillat! Ara feu-me fora si ho voleu”... –això hauria estat reforma-. Alguna cosa em diu que no.